Sobre el punt 3.4. de les bases de la LEFA i en resposta a recents interpretacions del reglament

Recentment s'ha qüestionat de manera manifesta el reglament pel que fa la concreció en la quantitat de jugadors que han de ser sobre el terreny de joc en els partits de la LEFA. El The Chunguitos FC ho ha convertit en polèmica i el Cítrics hi han donat suport en un post. Tampoc cal fer-ne un debat molt gros ara (i no és la intenció d'aquesta notícia), ja ho farem al final de temporada quan planegem la temporada següent, ja sabeu que les bases i l'organització de la lliga està sotmesa a canvi constant, però hem cregut oportú fer un comentari ja que creiem que, els esmentats equips novells, no tenen en compte la intenció amb què es va fer la base 3.4. amb la que argumenten que s'ha de jugar amb quatre jugadors i un porter (4+1) i no pas amb cinc jugadors i un porter (5+1).

La lliga va ser pensada per jugar 5+1, així és com es va fer des del principi, i així és com hem volgut jugar sempre els equips que estàvem a la LEFA. Es va fer així perquè la lliga es va dissenyar emulant la lliga social del club i d'altres lligues de les mateixes condicions. En les primeres bases, de fet, s'estipulava expressament que es jugava 5+1. Mai es va pensar en jugar a futbol sala (un esport molt respectable d'altra banda), es volia jugar a "futbol 6" amb les normes bàsiques del futbol 11. Aleshores els equips no sabíem ni moure'ns pel camp, no es podia exigir cap forma física (com la que exigeix el 4+1) i, a més, els equips eren formats per 10 persones i tothom volia jugar el màxim de temps possible.

En el mateix fer, però, les coses es van haver d'ajustar. En la segona edició hi va haver equips que, amb més freqüència de la desitjada, no presentaven prous jugadors per disputar els partits. És per això que es va establir un mínim (com a la Lliga Social) en el que s'acceptava que un equip presentés 4+1 i pogués jugar contra un altre equip 5+1, essent un de menys, mantenint la possibilitat de puntuar. Per això es va redactar el punt 3.4. a les bases. Això sí, el més important, sempre, ha estat mantenir la idea que ha de jugar tothom. No paguem i ens reunim els dimecres per esperar-nos a la banda mig partit. Per això, més d'un cop, algun jugador ha jugat amb l'equip contrari (un cop ja eren mínim 5), per poder jugar 5 contra 5 i que el màxim de gent possible estigui al camp.

El Llumillo Niutin, però, va ser el primer equip que, habitualment, va començar a demanar jugar 4+1. Els partits es van anar intensificant, els equips milloraven i, per què no dir-ho, la competició també s'ha anat fent més competitiva i cada cop fereix més l'orgull renunciar als punts de cada partit. Els Llumillo eren un equip una mica superior i els incomodava trobar-se massa gent al camp. Per tot això, va quedar el debat suspès a l'aire. Com que no es podia obligar del tot a jugar de cap manera concreta, com en tants altres punts que encara no s'han debatut, es va decidir que aquest també seria un aspecte a debatre cada jornada, amb l'equip contrari, abans de començar el partit, entenent que no seria dificil posar-s'hi d'acord.

Clar, ara ja hi ha més equips que volen jugar 4+1. És evident que s'haurà de debatre la qüestió quan toqui. (i esperem que a la reunió/cervesa del juny d'enguany es presentin més capitans d'equip que l'any passat per fer-ho). Ara, de moment, no sembla raonable insinuar que un partit no és vàlid perquè s'ha volgut jugar 5+1. Es poden canviar les bases, quan toqui i debatent-les, però no creiem que es pugui canviar l'esperit de tot plegat que, de moment, segueix en consonància amb la idea que ha de jugar el major nombre de persones raonable (entenent que no és raonable jugar amb més de 5+1 i que tampoc ho és tenir 4 jugadors al camp i 4 a la banda esperant). Així que, en conclusió, cada dimecres es pot pactar amb l'equip rival si es juga amb 4 o 5 jugadors, però no es pot forçar un equip que presenta molts jugadors a deixar-ne 4 a la banda i, menys encara, pensar que el partit no és vàlid per aquest motiu.