Hola capitans i amics de la LEFA,
us escric aquest correu com a reflexió de resposta a la discussió oberta entorn de jugar o no jugar aquests dimecres conflictius de Barça-Madrid i dels vuitens de final de la Champions. Si teniu un moment, capitans, us ho llegiu; si us sembla excessiu, ho ignoreu.
No és la primera vegada que ens embarquem en batalles jurídiques (divertides, fictícies, d'altra banda) en les que es posen arguments sobre la taula per a defensar interessos que moltes vegades no acabem de comprendre i, com a organitzadors de la LEFA, ens sorprèn que es portin alguns temes fins a aquests racons, més que res, perquè tenim la sospita que, sovint, es perd el nord, i s'oblida la gràcia del que estem fent i, el més important, s'oblida QUÈ ÉS LA LEFA i, per tant, l'essència, l'origen i el motiu darrer de tota l'embarcada. És per aquest motiu que us n'escric un recordatori, perquè, per no dir-ho de males maneres, alguns us esteu començant a passar de la ratlla. Res del que diré, però, us vindrà de nou, ja que en totes les discussions obertes sobre si jugar o no jugar, sobre si anul.lar o no anul.lar, sobre si anar a un camp o a un altre, o sobre tantes altres coses que han anat sortint, sempre s'ha seguit els mateixos principis per decidir una cosa o una altra. Creiem que a vegades no s'entén la voluntat de la LEFA però ja mirarem de deixar-la més clara en una futura edició de les bases.
La LEFA NO disposa d'uns camps de futbol amb els que fer i desfer, organitzar i desorganitzar una competició de lliga. La LEFA NO disposa d'un pressupost per abastir-se dels recursos necessaris per a fer i desfer, organitzar i desorganitzar una competició de lliga. I la LEFA NO disposa de la voluntat d'aconseguir mai ni una cosa ni l'altra.
NO tenim una lliga, ben feta i ben pensada, i la disputem en uns camps; sinó que tenim uns camps en els que juguem a futbol i, d'això, ens en traiem una lliga de la patilla. És a dir, que la lliga no és el fi en si mateix pel que ens trobem els dimecres a les 21h per jugar a futbol, és al revés, ens trobem els dimecres a les 21h PER JUGAR a futbol, aquest és el fi en si mateix, i dels partits que hem disputat, en portem un recompte dels resultats i, de tot plegat, en diem que n'estem fent una lliga. Ho fem d'aquesta manera perquè el més important, el què hem volgut des de sempre, és trobar-nos per jugar i evitar que un altre equip no ens pogués deixar plantats vestits amb calça curta a les 21h de la nit. La lliga, doncs, no és més que un incentiu per fer-ho tot una mica més divertit. A més, des de sempre, s'ha volgut premiar, també, la constància i el compromís, que és tan important per a guanyar com ficar la pilota a la xarxa de la porteria rival. D'alguna manera, estar a les dures i a les madures, jugui o no jugui el Barça, també puntua a la nostra lliga.
És evident, però, que la lliga s'ha anat redimensionant fins a convertir-se en alguna cosa més. No té res a veure aquesta lliga de 8 equips que la de 4 equips de fa dos anys, és obvi. Però l'esforç recau, més aviat, en conjuminar aquestes dues coses: l'evidència que la lliga ha agafat importància i vida pròpia; i la realitat que només disposem d'uns camps els dimecres a les 21h i que tots tenim ganes d'anar-hi a jugar de setembre a juny.
Problemes que a vegades sembla que no es tenen en compte:
- Què passa quan no podem jugar els dies estipulats pel calendari? Cada vegada que un encontre no es pot disputar, ocupa un espai en l'hipotètic dimecres que s'haurà de fer servir per a recuperar-lo a final de temporada. Quan els 8 equips hem de recuperar una jornada l'afecció és mínima, perdem el dimecres que no juguem i, sense més injustícia, tots 8 juguem el dimecres que s'ha de recuperar.
- Què passa quan s'ajorna un partit i els altres no? Que el partit en qüestió ocupa una jornada i obliga els altres equips a disputar amistosos.
- Què passa quan un mateix equip té més d'un partit a recuperar? Que ocupa, no una, sinó dues jornades completes en les que els altres equips han de fer amistosos.
- Què passa si un equip ha de recuperar un partit contra un altre equip que, al seu torn, també ha de recuperar un partit contra un tercer equip? Que el que es podria haver resolt quan la jornada ho estipulava s'ha de resoldre en 2 jornades diferents, i aquest efecte es multiplica en cada cas similar en el que ens poguéssim trobar.
Per tant, la conclusió és senzilla, el capritxo d'un equip avui, és una injustícia demà.
És per tot això, perquè volem jugar molts dies, perquè no podem saber mai quan plourà, perquè volem fer una lliga i una copa, perquè no volem que ens plantin al camp, perquè volem jugar ara i no quan al rival li vingui de gust, perquè només tenim els camps els dimecres, perquè és injust (a la llarga, com s'ha demostrat) ajornar jornades, etc. que, des de sempre, s'ha optat per NO DONAR LA POSSIBILITAT de manegar el calendari a voluntat de cada equip. Els dimecres tenim els camps i els dimecres es juguen els partits. Si es vol jugar es juga, es comunica el resultat i es puntua, si no es vol jugar (pq juga el Barça o pq m'he olorat les aixelles) doncs s'avisa l'equip contrari, es comunica que no tindran rival, ES PERD EL PARTIT i NO PASSA RES. El mèrit del rival, en aquest cas, haurà estat el d'haver sigut més constant i compromès que tu. NO S'AFAVOREIX NI ES PERJUDICA A NINGÚ. Si pots anar-hi, hi vas i jugues; si no pots anar-hi, només es demana que tinguis la deferència d'avisar el rival (per això, un cop més, la penalització de perdre punts si no s'avisa, per no plantar el rival).
Què és, doncs, la LEFA? Un incentiu, un divertiment, un vestit que magnifica la tonteria que un grup de gent benestant volem jugar a futbol i muntar-nos-ho a la nostra manera, a molt bon preu, i de manera autogestionada. Qui vulgui una lliga més competitiva, o millor, o amb àrbitre, o amb la possibilitat de dir quan es va a jugar o quan no, la pot trobar al Club Natació, a St.Quirze, etc... això si... pagando... y obedeciendo!
Per últim, clar estar, ens hem dotat d'una petita infraestructura per fer i desfer, per comentar, per posar-nos d'acord, etc. Tenim una llista de correu, uns blogs, un òrgan legislatiu (els capitans ens podem reunir per decidir tot el que sigui necessari sempre que ho vulgueu, només cal convocar a la gent al primer pis del casal amb una cervesa i parlem del que faci falta), però tampoc cal abusar de la sensibilitat d'una sèrie de mots. Vull dir que, al final, sembla certament que algú es pensi que es decideixen les coses per afavorir o desafavorir algun equip o alguns interessos... simple... NO hi ha interessos... només hi ha ganes de fer veure que sabem jugar a futbol un cop per setmana... Les bases, en definitiva, són el pacte, el compromís, que agafem els equips a principi de temporada per poder-nos flipar una mica i no jugar amb les il.lusions i decepcions dels altres deixant-nos plantats a mitja competició (cosa que ens va passar l'any passat amb la Repu, malgrat les bases).
En resum, tot segueix igual. Tot està bé. Ningú afavoreix ningú. Si voleu que discutim aspectes de la LLIGA només cal que convoqueu assemblea legislativa al Casal. Els dimecres que juga el Barça hi ha LEFA igualment. Els dimecres que juga el Barça a les 22h, encara més, hi ha LEFA per descompatadíssim. Els partits només s'ajornen si hi ha motius meteorològics de força major. El tema dels vuitens de la Champions és evident que se'ns ha passat i per això està bé que ho seguim parlant i votant per correu. I NO es permet que els equips quedin o desquedin per jugar o no jugar les jornades, els equips que es presenten juguen i puntuen i els que no, no. I punt. Si a part d'això, els equips voleu quedar per jugar o entrenar en altres moments, endavant, faltaria més, però no esteu jugant la LEFA.
Com a COROLARI, i aquest és l'aspecte que vull remarcar i que és el que em fa gràcia de tot plegat: NO ENS ACUSEU DE PRENDRE'NS-HO MASSA SERIOSAMENT I EXCEDIR-NOS EN LES FUNCIONS, NI DE SER DÈSPOTES... AL CONTRARI!!! Ens ho prenem amb senzillesa i amb la simplesa que estic intentant descriure... jugueu a futbol, comuniqueu els resultats i no us preocupeu de res més, i si un dia no podeu venir, ho dieu, no puntueu, i punt!!! Sou vosaltres, els equips que això us suposa un problema ("És que perdem punts! És que no podem decidir si juguem o no! És que a veure si no podré anar a veure el Barça!!"), els que us ho esteu prenent massa seriosament i perdeu el nord i us oblideu del que estem fent aquí realment... Teniu uns camps cada dimecres per jugar i puntuar a la LEFA, qui preferieixi estar al Bar o fer una altra cosa, que la faci, no passa res... però que avisi a l'equip rival (que podrà organitzar altra gent per jugar) i que assumeixi que no puntuarà.
Salutacions i visca la LEFA!
us escric aquest correu com a reflexió de resposta a la discussió oberta entorn de jugar o no jugar aquests dimecres conflictius de Barça-Madrid i dels vuitens de final de la Champions. Si teniu un moment, capitans, us ho llegiu; si us sembla excessiu, ho ignoreu.
No és la primera vegada que ens embarquem en batalles jurídiques (divertides, fictícies, d'altra banda) en les que es posen arguments sobre la taula per a defensar interessos que moltes vegades no acabem de comprendre i, com a organitzadors de la LEFA, ens sorprèn que es portin alguns temes fins a aquests racons, més que res, perquè tenim la sospita que, sovint, es perd el nord, i s'oblida la gràcia del que estem fent i, el més important, s'oblida QUÈ ÉS LA LEFA i, per tant, l'essència, l'origen i el motiu darrer de tota l'embarcada. És per aquest motiu que us n'escric un recordatori, perquè, per no dir-ho de males maneres, alguns us esteu començant a passar de la ratlla. Res del que diré, però, us vindrà de nou, ja que en totes les discussions obertes sobre si jugar o no jugar, sobre si anul.lar o no anul.lar, sobre si anar a un camp o a un altre, o sobre tantes altres coses que han anat sortint, sempre s'ha seguit els mateixos principis per decidir una cosa o una altra. Creiem que a vegades no s'entén la voluntat de la LEFA però ja mirarem de deixar-la més clara en una futura edició de les bases.
La LEFA NO disposa d'uns camps de futbol amb els que fer i desfer, organitzar i desorganitzar una competició de lliga. La LEFA NO disposa d'un pressupost per abastir-se dels recursos necessaris per a fer i desfer, organitzar i desorganitzar una competició de lliga. I la LEFA NO disposa de la voluntat d'aconseguir mai ni una cosa ni l'altra.
NO tenim una lliga, ben feta i ben pensada, i la disputem en uns camps; sinó que tenim uns camps en els que juguem a futbol i, d'això, ens en traiem una lliga de la patilla. És a dir, que la lliga no és el fi en si mateix pel que ens trobem els dimecres a les 21h per jugar a futbol, és al revés, ens trobem els dimecres a les 21h PER JUGAR a futbol, aquest és el fi en si mateix, i dels partits que hem disputat, en portem un recompte dels resultats i, de tot plegat, en diem que n'estem fent una lliga. Ho fem d'aquesta manera perquè el més important, el què hem volgut des de sempre, és trobar-nos per jugar i evitar que un altre equip no ens pogués deixar plantats vestits amb calça curta a les 21h de la nit. La lliga, doncs, no és més que un incentiu per fer-ho tot una mica més divertit. A més, des de sempre, s'ha volgut premiar, també, la constància i el compromís, que és tan important per a guanyar com ficar la pilota a la xarxa de la porteria rival. D'alguna manera, estar a les dures i a les madures, jugui o no jugui el Barça, també puntua a la nostra lliga.
És evident, però, que la lliga s'ha anat redimensionant fins a convertir-se en alguna cosa més. No té res a veure aquesta lliga de 8 equips que la de 4 equips de fa dos anys, és obvi. Però l'esforç recau, més aviat, en conjuminar aquestes dues coses: l'evidència que la lliga ha agafat importància i vida pròpia; i la realitat que només disposem d'uns camps els dimecres a les 21h i que tots tenim ganes d'anar-hi a jugar de setembre a juny.
Problemes que a vegades sembla que no es tenen en compte:
- Què passa quan no podem jugar els dies estipulats pel calendari? Cada vegada que un encontre no es pot disputar, ocupa un espai en l'hipotètic dimecres que s'haurà de fer servir per a recuperar-lo a final de temporada. Quan els 8 equips hem de recuperar una jornada l'afecció és mínima, perdem el dimecres que no juguem i, sense més injustícia, tots 8 juguem el dimecres que s'ha de recuperar.
- Què passa quan s'ajorna un partit i els altres no? Que el partit en qüestió ocupa una jornada i obliga els altres equips a disputar amistosos.
- Què passa quan un mateix equip té més d'un partit a recuperar? Que ocupa, no una, sinó dues jornades completes en les que els altres equips han de fer amistosos.
- Què passa si un equip ha de recuperar un partit contra un altre equip que, al seu torn, també ha de recuperar un partit contra un tercer equip? Que el que es podria haver resolt quan la jornada ho estipulava s'ha de resoldre en 2 jornades diferents, i aquest efecte es multiplica en cada cas similar en el que ens poguéssim trobar.
Per tant, la conclusió és senzilla, el capritxo d'un equip avui, és una injustícia demà.
És per tot això, perquè volem jugar molts dies, perquè no podem saber mai quan plourà, perquè volem fer una lliga i una copa, perquè no volem que ens plantin al camp, perquè volem jugar ara i no quan al rival li vingui de gust, perquè només tenim els camps els dimecres, perquè és injust (a la llarga, com s'ha demostrat) ajornar jornades, etc. que, des de sempre, s'ha optat per NO DONAR LA POSSIBILITAT de manegar el calendari a voluntat de cada equip. Els dimecres tenim els camps i els dimecres es juguen els partits. Si es vol jugar es juga, es comunica el resultat i es puntua, si no es vol jugar (pq juga el Barça o pq m'he olorat les aixelles) doncs s'avisa l'equip contrari, es comunica que no tindran rival, ES PERD EL PARTIT i NO PASSA RES. El mèrit del rival, en aquest cas, haurà estat el d'haver sigut més constant i compromès que tu. NO S'AFAVOREIX NI ES PERJUDICA A NINGÚ. Si pots anar-hi, hi vas i jugues; si no pots anar-hi, només es demana que tinguis la deferència d'avisar el rival (per això, un cop més, la penalització de perdre punts si no s'avisa, per no plantar el rival).
Què és, doncs, la LEFA? Un incentiu, un divertiment, un vestit que magnifica la tonteria que un grup de gent benestant volem jugar a futbol i muntar-nos-ho a la nostra manera, a molt bon preu, i de manera autogestionada. Qui vulgui una lliga més competitiva, o millor, o amb àrbitre, o amb la possibilitat de dir quan es va a jugar o quan no, la pot trobar al Club Natació, a St.Quirze, etc... això si... pagando... y obedeciendo!
Per últim, clar estar, ens hem dotat d'una petita infraestructura per fer i desfer, per comentar, per posar-nos d'acord, etc. Tenim una llista de correu, uns blogs, un òrgan legislatiu (els capitans ens podem reunir per decidir tot el que sigui necessari sempre que ho vulgueu, només cal convocar a la gent al primer pis del casal amb una cervesa i parlem del que faci falta), però tampoc cal abusar de la sensibilitat d'una sèrie de mots. Vull dir que, al final, sembla certament que algú es pensi que es decideixen les coses per afavorir o desafavorir algun equip o alguns interessos... simple... NO hi ha interessos... només hi ha ganes de fer veure que sabem jugar a futbol un cop per setmana... Les bases, en definitiva, són el pacte, el compromís, que agafem els equips a principi de temporada per poder-nos flipar una mica i no jugar amb les il.lusions i decepcions dels altres deixant-nos plantats a mitja competició (cosa que ens va passar l'any passat amb la Repu, malgrat les bases).
En resum, tot segueix igual. Tot està bé. Ningú afavoreix ningú. Si voleu que discutim aspectes de la LLIGA només cal que convoqueu assemblea legislativa al Casal. Els dimecres que juga el Barça hi ha LEFA igualment. Els dimecres que juga el Barça a les 22h, encara més, hi ha LEFA per descompatadíssim. Els partits només s'ajornen si hi ha motius meteorològics de força major. El tema dels vuitens de la Champions és evident que se'ns ha passat i per això està bé que ho seguim parlant i votant per correu. I NO es permet que els equips quedin o desquedin per jugar o no jugar les jornades, els equips que es presenten juguen i puntuen i els que no, no. I punt. Si a part d'això, els equips voleu quedar per jugar o entrenar en altres moments, endavant, faltaria més, però no esteu jugant la LEFA.
Com a COROLARI, i aquest és l'aspecte que vull remarcar i que és el que em fa gràcia de tot plegat: NO ENS ACUSEU DE PRENDRE'NS-HO MASSA SERIOSAMENT I EXCEDIR-NOS EN LES FUNCIONS, NI DE SER DÈSPOTES... AL CONTRARI!!! Ens ho prenem amb senzillesa i amb la simplesa que estic intentant descriure... jugueu a futbol, comuniqueu els resultats i no us preocupeu de res més, i si un dia no podeu venir, ho dieu, no puntueu, i punt!!! Sou vosaltres, els equips que això us suposa un problema ("És que perdem punts! És que no podem decidir si juguem o no! És que a veure si no podré anar a veure el Barça!!"), els que us ho esteu prenent massa seriosament i perdeu el nord i us oblideu del que estem fent aquí realment... Teniu uns camps cada dimecres per jugar i puntuar a la LEFA, qui preferieixi estar al Bar o fer una altra cosa, que la faci, no passa res... però que avisi a l'equip rival (que podrà organitzar altra gent per jugar) i que assumeixi que no puntuarà.
Salutacions i visca la LEFA!
4 comentaris:
Amén! Visca la Lefa!
visca la LEFA!
VISCA EL BARÇA!
És pot dir més alt però no més clar, totalment d'acord! VISCA LA LEFA!!!
Publica un comentari a l'entrada